Entrevista a les cuineres del Gerbert d'Orlhac


Un dimecres a la tarda, ja fa uns quants dies, em dirigeixo al Gerbert amb l’ànim de fer una entrevista amb el personal responsable de la cuina del menjador de l’escola,  i de pas resoldre una gran incògnita personal.

No hi ha dubte que el menjador de l’escola és un lloc molt important. En molts casos els nostres fills passen més hores dinant a les instal·lacions del centre que no pas al menjador de casa. És comprensible que degut a aquesta importància, com a pares tinguem la inquietud de conèixer les persones que diàriament  comparteixen una part tan important de la jornada amb els nostres petits.

Puntuals com un rellotge em reben, encara una mica atrafegades, Anna, Cristina, Mercè, Núria i Pili, les ja veteranes encarregades de la cuina (doncs porten aquí entre 8 i 13 anys).  Un cop fetes les presentacions comencem a preparar l’entrevista.

Comencem parlant sobre la major dificultat a què s’enfronten dia darrera dia, independentment de quin sigui el menú a preparar i el seu nivell de dificultat: Que tot estigui preparat just a temps. Ni l’horari de l’escola, ni sobretot els estómacs dels petits, toleren un retard en apaivagar la gana que els genera l’activitat diària.

Parlant de tolerància, pregunto sobre la necessitat que tenen alguns dels nostres petits d’una alimentació especial. Em detallen amb tal precisió tot el protocol de preparació d’aquests menús especials que no em queda cap mena de dubte sobre la seguretat que hi ha en el tema. Personalment ho desconeixia i hi ha aspectes que em criden especialment l’atenció, com que ho prepara només una persona i abans de la resta del menú general per tal d’evitar al màxim qualsevol possible contacte amb aliments no tolerats.

Preguntant sobre els “plats estrella” m’assabento per les nostres cuineres que entre els diferents cursos es va fer una enquesta amb què els alumnes escollien els seus plats predilectes. Els resultats de l’enquesta han servit per crear dos menús “a la carta” per al mes de Juny. Els 2 primers triomfadors van ser la Sopa de galets (que degut a la calor d’aquestes dates ha estat substituïda per una crema freda) i l’Amanida variada. Els dos segons són Arròs tres delícies i Fideuà. 

Posats en matèria i ja amb el gel trencat, intento resoldre el meu gran dubte personal... Com a preparació prèvia a l’entrevista havia interrogat els meus fills i els havia preguntat si hi havia algun plat que a casa no els agradés gens i a l’escola si. No m’esperava pas que la resposta fos el Puré de verdures. Totes somriuen amb la meva anècdota i em comenten que més d’un nen els ha preguntat sobre l’elaboració d’aquest puré... això sí, vaig sortir d’allà sense la recepta...

Com no tot han de ser bones cares, també em reconeixen que el peix, si no és arrebossat o fregit, és amb diferència el que menys cares de satisfacció rep quan es presenta als joves comensals.

Parlant de la seva relació amb els alumnes, que no dubten en qualificar de molt bona, ens comenten l’anècdota que els alumnes de P4 es van esplaiar en bloc, dient-los què bo que els havia semblat el menú d’un dia que venien especialment afamats de l’hort. També ens diuen que de tant en tant alguns s’han colat a la cuina per expressar la seva satisfacció sobre el dinar. Veient-les m’encomano de l’alegria que senten davant aquests reconeixements espontanis.

Seguint amb els menús, em comenten com la decisió d’eliminar la proteïna animal dels primers plats ha fet desaparèixer alguns plats del llistat, però que s’han canviat amb èxit incrementant les verdures, els llegums  i  les fruites, sempre buscant una alimentació més saludable.

Conscient que he interromput la seva tasca de deixar tot llest per al dia següent, dono per finalitzada l’entrevista, que més aviat s’ha convertit en una conversa molt amena. De camí a casa i repassant mentalment tot el que hem parlat, m’adono d’una cosa que m’alegra: que la cuina d’una escola, i la del Gerbert no és una excepció, elabora molt més que dinars, i que els plats son amanits amb un bon raig de “carinyo”.